L'edifici de l'Autoritat Portuària
L’arquitectura dels darrers cinquanta anys a la ciutat de Tarragona no es distingeix precisament per la seva qualitat. De fet, crec que, en línies generals, es pot qualificar de grisa.
Si fem un repàs dels edificis amb més excel·lència de la ciutat destacaríem els següents: la Laboral (Luis Peral, Manuel Sierra i Antonio de la Vega, 1956), Ermita del Loreto (Joan Zaragoza Albi, 1958), Subdelegació del Govern Central (Alejandro de la Sota, 1964), Rambla Nova 117-Edifici '1964' (Josep Ferrer Bosch, 1964), Rambla Nova 103/ex-església dels Pares Caputxins/Escola Oficial d’Idiomes (Lluís Maria Albin Solà, 1966), Escola Arts i Oficis/Diputació (Josep Grau Barberà, 1973), Residència Ntra. Sra.de la Mercè (Josep Maria Garreta, 1978), Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Josep Maria Milà Rovira i Joan Zaragoza Albi, 1979), Germanetes dels Pobres (Manuel Solà-Morales i germans Agustí i Antoni Pujol Niubó, 1979), Comandància Militar de Marina (1980), Edifici de la Baixada del toro, 11 (José Luis Picó, 1982) i Casa Busquets (Rambla Nova/Méndez Núñez, Josep Maria Milà Rovira, 1987).
Es podrien afegir d'altres, sobretot alguns edificis públics existents en els nostres barris, però el que també mereix ser en aquest llistat és l’edifici de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT).
Pròximament, l’edifici de l’Autoritat Portuària quedarà lliure, ja que tot el personal i tots els serveis es traslladaren al nou edifici del Centre de Negocis que hi ha al costat. El president de l'Autoritat Portuària, Josep Anton Burgasé, ha manifestat per activa i per passiva que si ningú no té interès a ocupar aquest edifici, al final no quedarà més remei que enderrocar-lo.
L’edifici va ser dissenyat per l’arquitecte Josep Maria Garreta Cusidó l’any 1980-82. La seva presència destaca en el seu entorn i es visualitza tant des del balcó del Mediterrani com des del Serrallo. Per a molts tarragonins és una icona, és una imatge, és un poliedre acristallat que ha anat calant a la ciutadania. Diuen que aquest immoble té molts problemes de manteniment difícils de resoldre i que aquest és un dels motius principals perquè l’APT es mudi. No sabem si darrera d’aquest estat de conservació i diagnòstic s’amaguen altres intencions o objectius.
Tots recordem que, temps enrere, va sorgir la possibilitat de construir un hotel en aquest indret, fet que la crisi està, com a mínim de moment, ajornant. En qualsevol cas, si finalment s’enderroca l’edifici, l’Estat és qui ha de lliurar els terrenys, i mitjançant un Consell de Ministres haurà de desafectar l’espai com a zona portuària, ja que és el propietari del terreny.
En resum, personalment crec que és un edifici a salvar ja que no crec que el seu estat sigui de ruïna, per tant el seu ús passa, per una banda, per aprofitar les sales d’actes i d’exposicions i, per un altre costat, es pot habilitar com a museu, biblioteca, oficines per a entitats o despatxos professionals, entre altres. Aquesta és la realitat. El futur passa per les institucions i empreses tarragonines.