Dilemes de febrer
Com era d’esperar, el Nàstic ha guanyat fora de casa. Com era d’esperar, dic, perquè és al que ens té acostumats aquesta temporada: bones actuacions i, sobretot, resultats a domicili; i avorriment majúscul i decepcions al Nou Estadi. Deixant de banda les polèmiques, alegrem-nos pel triomf i perquè aquesta setmana toca aproximar-se a l’ascens.
La il·lusió durarà, com a mínim, una setmana, o potser dos, perquè el proper cap de setmana els granes tornen a jugar a domicili. La Reial Societat, segon classificat, mesurarà les possibilitats d’un Nàstic que té en una desgràcia una possibilitat.
Em refereixo a la lesió de Curro Torres, que cada dia que passa s’acosta més al càrrec d’ex futbolista, tot i que es resisteix a rendir-se definitivament. Aquest dissabte, a Girona, era el dia en què havia de posar el punt i final a gairebé cinc temporades i mitja llastrat per les lesions. Ja coneixem tots el trist desenllaç patit per un jugador que ha vist com la seva temporada s’acaba just abans de començar a disputar-la.
I dins d’aquesta desgràcia és on s’obre la possibilitat per al Nàstic. Més enllà dels sentiments de tristor o compassió que ens pugui generar la greu lesió patida per Curro Torres, el cert és que era un dels futbolistes granes inèdits a la Lliga aquesta temporada. Per tant, la seva baixa no trastoca enormement la trajectòria de l’equip i, al contrari, obre l’oportunitat de signar un nou jugador.
Em temo, però, que la directiva no farà cap moviment en aquest sentit si no veu el Nàstic realment capacitat per a lluitar per l’ascens, i això passa per donar la cara i puntuar a Sant Sebastià aquest proper diumenge. Si això succeeix, Ferrando tindria prou arguments per a pressionar i intentar l’arribada d’un darrer reforç, de l’anhelat migcampista creatiu. I per fi, podríem saber qui era un dels dos joves jugadors que el club deia tenir pràcticament signats l’últim dia del mercat d’hivern.
Dues joves promeses, procedents de Primera Divisió i de l’estranger, respectivament, que ara podrien veure com se’ls obre de nou la porta de Can Nàstic. Abans, però, caldrà treballar, lluitar i guanyar la Reial Societat. El segon millor local contra el millor visitant. Fem apostes?